Article aparegut en El Periódico – 14 maig 2015 –
El «Ciutadà» i «Ciutadania» de l’Estat Espanyol i Catalunya.
Les paraules «ciutadà» i «ciutadania» són molt sovint utilitzades pels diaris. Afirmen simultàniament les qualitats d’estar «vivint a ciutat», la «d‘individu» i també la d’expressar el concepte de «citoyen» procedent de la revolució del 1789. A França aquesta paraula és rarament utilitzada perquè esta associada a valors molt forts. Com l’ADN d’una cèl·lula que recull i transmet tots els gens d'un individu el «citoyen» recull i representa totes les virtuts i atributs de La República. Utilitzo la L i el R majúscula perquè aquest terme es troba fet malbé a bona part el món. Per exemple: república Popular i Democràtica de Corea, república Islàmica de l'Iran, etc. Però també en molts menys dolents: república d'Algèria, de Geòrgia, d’Ucraïna, de Turquia, de Mexic, etc. Es que la Catalunya independent mereixerà un L i un R majúscula? Res no ho deixa presagiar. Potser que es quedarà més a prop d'aquests últims país. A Catalunya La República queda secundada i passa després de la voluntat d'independència. És rarament evocada i no és reivindicada (la paraula, el tema, els valors). Finalment un regne català podria eventualment convenir ja que els catalans continuarien sent «subjectes» i no «citoyens». Paradoxalment, si els catalans realitzessin eleccions plebiscitàries per reclamar la instauració de La República, i que en cas d'èxit engendraria, de fet, la seva independència. L'Espanya continua sent un regne. Aquest pas desconcertaria Madrid i atrauria la simpatia (o com a mínim el consentiment) de molt Espanyols. Per concloure, els Catalans es farien en el mateix moment «citoyens» o una altra paraula restant a inventar i que tradueixi aquesta llibertat aclarida.
Autor : Bruno Weiss-Bagaria, Cerdanya